Ir direto para busca.
parlar_occitan · Parlar occitan

Informações sobre o grupo

  • Associados: 146
  • Categoria: Amigos
  • Criado em: Dec 9, 2004
  • Idioma: Outros
? Você já é um associado? Entre no Yahoo!

Dicas

Você sabia...
Você pode receber várias mensagens em um único e-mail. Basta configurar suas opções de entrega de e-mail.

Mensagens

  Ajuda
Avançado
mensagens 7591 - 7620 de 9062   Mais antigos  |  < Mais antigos  |  Mais recentes >  |  Mais recentes
mensagens 7591 - 7620 de 9062   Mais antigos  |  < Mais antigos  |  Mais recentes >  |  Mais recentes
mensagens: Exibir resumo de mensagens Classificar por data ^  
#7591 De: Ferriol Macip i Bonet <f.macip@...>
Data: Ter, 7 de Dez de 2010 2:29 pm
Assunto: INFÒC DE 5/12/2010
fmacip
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
- Sòmi de Granadas
- Aragonés en Centre Aragonés de Barcelona (en aragonés)
- Crida ara manifestacion de dimenge 12/12 en Vilanòva de Magalona


http://www.btvnoticies.cat/2010/12/05/info-occita-aranes-28/


Demoram es vòsti comentaris sus eth siti

#7592 De: "alai.ayan" <alai.ayan@...>
Data: Sex, 10 de Dez de 2010 9:54 am
Assunto: la presentacion de parlar_occitan sul portal "la porta d'oc"
alai.ayan@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

Adiu,
 
Eri a cercar d'entressenhas sus aquel portal e me trachèri que la tièra parlar-occitan es presentada coma aquo :
Forum brésilien de discussion en occitan sur internet.
Emai es tecnicament una tièra brasilenca, l'environament uman es pas brasilenc doncas se pot pas dire coma aquo. Pensi qu'es pas attractiu pels aqueles que cercan una tièra de discussion occitana. Benlèu cal contactar porta d'oc per corregir ...
 
Véronique

#7593 De: Joan Barcelo <joanbarcelo@...>
Data: Sex, 10 de Dez de 2010 6:44 pm
Assunto: R: la presentacion de parlar_occitan sul portal "la porta d'oc"
gjbarcelo
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Adieu Veronica,

D'efiech, la presentacion de la lista nòstra me sembla a ieu tanben un pauc inexacta. Vau donc escriure a "la Pòrta d'òc" per lei grandmercejar de nos citar mai tanben per lor demandar que rectifiquen un pauc son biais de nos presentar.

Amistats

Joan

--- Ven 10/12/10, alai.ayan <alai.ayan@...> ha scritto:

Da: alai.ayan <alai.ayan@...>
Oggetto: [parlar_occitan] la presentacion de parlar_occitan sul portal "la porta d'oc"
A: parlar_occitan@...
Data: Venerdì 10 dicembre 2010, 09:54

 



Adiu,
 
Eri a cercar d'entressenhas sus aquel portal e me trachèri que la tièra parlar-occitan es presentada coma aquo :
Forum brésilien de discussion en occitan sur internet.
Emai es tecnicament una tièra brasilenca, l'environament uman es pas brasilenc doncas se pot pas dire coma aquo. Pensi qu'es pas attractiu pels aqueles que cercan una tièra de discussion occitana. Benlèu cal contactar porta d'oc per corregir ...
 
Véronique


#7594 De: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Data: Sáb, 11 de Dez de 2010 4:51 pm
Assunto: Iniciativa per Occitània — La lenga occitana totes los dreches! ...E lo francés es una lenga forestièra...
aubadaurada
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
La lenga occitana totes los dreches!
...E lo francés es una lenga forestièra...

Iniciativa per Occitàniasosten ferme los panèls d’intrada en occitan, a
l’intrada de la vila de Vilanòva de Magalona (Lengadòc).
L’occitan es la lenga tradicionala e istorica de Vilanòva de Magalona e de
tot
nòstre país, Occitània (que s’estend dels Aups a l’Atlantic).
Se daissarem pas espaurugar per aqueles que vòlon enebir los panèls en occitan
a
Vilanòva de Magalona.

Sostenèn la comuna de Vilanòva de Magalona per que faga apelacion en justícia
per tal que de restablisque lo drech d’erigir de panèls en occitan. Ramentem
que
l’expression dins una lenga minorizada es defenduda, en teoria, per mai d’un
organisme internacional (Union Europèa, Conselh d’Euròpa, Unèsco).

• Pas degun a lo drech moral de restrénher l’expression liura dins una
lenga
autoctòna. S’exprimir en occitan es un drech natural e non negociable, a
l’oral
e a l’escrich (e per exemple sus de panèls).
• L’occitan, coma lenga viva e autoctòna, lo devèm defendre comna
PRIMIÈRA lenga
d’Occitània, dins la vida vidanta e dins las institucions.
• Volèm pas enebir lo francés ni las autras lengas, mas es clar que lo
francés
es una lenga forestièra que ven de França (“del Nòrdâ€) e que l’estat
francés a
capitat de l’impausar dins l’usatge majoritari en Occitània sonque a una
data
recenta, al començament del sègle XX...
• Per tant, en Occitània, lo francés a pas cap de legitimitat particulara
(pas
mai que l’italian, l’espanhòl o l’anglés).
• O disèm clar e linde:
1) Lucham per fin que l’occitan siá la primièra lenga d’usatge e la sola
lenga
oficiala en Occitània.

2) Lucham per qu’Occitània devenga un país independent, per tal que nòstra
lenga
occitana siá sauvada e redinamizada, per tal que nòstre pòble occitan
assumisca
serenament la sieuna personalitat.
...Aquò es necessari per restablir una egalitat concreta entre l’occitan e
las
autras lengas d’Euròpa.


La langue occitane a tous les droits!
…Et le français est une langue étrangère...

Iniciativa per Occitàniasoutient fermement les panneaux d’entrée en occitan,
à
l’entrée de la ville de Villeneuve-lès-Maguelone (Languedoc).
L’occitan est la langue traditionnelle et historique de
Villeneuve-lès-Maguelone
et de tout notre pays, l’Occitanie (qui s’étend des Alpes à
l’Atlantique).
Nous n’allons pas nous laisser intimider par ceux qui veulent interdire les
panneaux en occitan à Villeneuve-lès-Maguelone.

Nous soutenons la commune de Villeneuve-lès-Maguelone pour qu’elle fasse
appel
en justice, afin que l’on rétablisse  le droit d’ériger des panneaux en
occitan.
En effet, l’expression dans une langue minorisée est défendue par plusieurs
organismes internationaux (Union Européenne, Conseil de l’Europe, Unesco).


• Personne n’a le droit moral de restreindre l’expression libre dans une
langue
autochtone. S’exprimer en occitan est un droit naturel et non négociable, à
l’oral et à l’écrit (et par exemple sur des panneaux).
• L’occitan, en tant que langue vivante et autochtone, doit être défendu
comme
PREMIÈRE langue de l’Occitanie, dans la vie quotidienne et dans les
institutions.

• Nous ne voulons pas interdire le français et les autres langues, mais il
est
clair que le français est une langue étrangère qui est venue de la France
(“du
Nordâ€) et que l’État français a réussi à imposer dans l’usage
majoritaire en
Occitanie à une date récente, au début du XXe siècle...
• Par conséquent, en Occitanie, le français n’a aucune légitimité
particulière
(pas plus que l’italien, l’espagnol ou l’anglais).

• Nous le disons de manière claire et nette:
1) Nous luttons pour que l’occitan soit la première langue d’usage et la
seule
langue officielle en Occitanie.

2) Nous luttons pour que l’Occitanie devienne un pays indépendant, afin que
notre langue occitane soit sauvée et redynamisée, afin que notre peuple
occitan
vive sereinement avec sa personnalité.

…Cela est nécessaire pour rétablir une égalité concrète entre l’occitan
et les
autres langues d’Europe.

Manifestacion per sosténer los panèls en occitan a Vilanòva de Magalona
Dimenge 12 de decembre de 2010
11 oras
Davant la comuna

Iniciativa per Occitània  —  www.iniciativaoc.org  — 
iniciativaoc.midiblogs.com

#7595 De: Jean- Pierre HILAIRE <jean-pierre.HILAIRE@...>
Data: Dom, 12 de Dez de 2010 8:49 am
Assunto: comunicat/communiqué/press release/comunicado/comunicat
jean-pierre.HILAIRE@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

 

 

 

 

Comunicat de prensa

 

Perqué siam a Vilanòva de Magalona uèi ?

 

Del temps que una decision injusta de justicía ven de contestar la legitimitat de l’accion coratjosa del conse de Vilanòva de Magalona a favor de la lenga e de la cultura occitana sul territòri de sa comuna, lo Partit de la Nacion Occitana (P.N.O.) es vengut participar al passa carrièra d’uèi per aportar son sosten sens resèrvas al conse que a fach apèl.

Dempuèi 2008, la Constitucion francesa reconeis las lengas regionalas, donc l’occitan, coma formant part del patrimòni de França. Es un progrès mas aquò sufís pas. Cal que la lei  reverte en practica aquel principi constitucional. Maites deputats de totas tendéncias an elaborat, amb las asociacions, una proposicion de lei sus las lengas regionalas. Cal que contunhen de la menar amassa per que siá adoptada lèu lèu e renda impossible de jutjaments coma lo que contestam uèi.En tot preconizar la democracia lingüistica, e los panèls bilingües de senhalizacion a l’entrada de Vilanòva de Magalona ne son un exemple, anam dins lo sens de l’istòria. Siam segurs que la majoritat dels vilanòveses  n’es conscienta e espèra que la Cort d’Apèl anulle la decision presa en primièra instància. Los aparaires de nòstra lenga, de nòstre país e de nòstra economia son aquí uèi. Per totes, se tracha de saber se la lenga occitana, nòstra lenga, a drech de ciutat dins la Republica francesa.

A l’ora d’ara, Occitània que compren lo terç Sud de l’Estat francés, lo Val d’Aran de l’Estat espanhòl e las valadas alpinas occitanas del Piémont en Itàlia, a pas cap de reconeissença oficiala dins la Republica francesa. Per contra, lo Val d’Aran gausís d’un estatut d’autonomia dins lo sen de la Generalitat de Catalonha enclusa dins l’Estat espanhòl e l’occitan i es lenga co-oficiala amb l’espanhòl e lo catalan.

La lenga occitana serà pas sauvada sens que los occitans sián mèstres en çò sieu.

Lo Partit de la Nacion Occitana pensa que nòstras regions occitanas deurián aver de poders mai importants coma lors vesinas basca e navarrenca en Espanha, que gardan una partida dels impòsts sus plaça, e  se regropar per trabalhar amassa e abandonar las rivalitats secularas que fan lo jòc del centralisme de París.De regions occitanas amb de ressorsas financieras sufisentas e que trabalhan amassa non solament poiràn menar de politicas lingüisticas ausardas per socializar l’occitan mas poiràn tanben ajudar las entrepresas que crean d’emplecs sus plaça per que nòstres joves que o vòlon pòscan viure al país. Seriá ja una avançada en esperar que los occitans decidiscan benlèu un jorn d’anar mai luènh.

  

12 de decembre de 2010

 Partit de la Nacion Occitana 

 Felip Bonnet, Capiscòl
    31440 Marinhac (Occitània)
      +33 6 81 37 81 14

philippe.bonnet89@...

http://lo.lugarn-pno.over-blog.org

http://www.p-n-o.org

 

 

 

 

Communiqué de presse

 

Pourquoi sommes-nous à Villeneuve lès Maguelonne aujourd’hui ?

 

Au moment où une décision inique de justice vient de mettre en cause la légitimité de l’action courageuse du maire de Villeneuve lès Maguelonne en faveur de la langue et de la culture occitane sur le territoire de sa commune, le Parti de la Nation Occitane (P.N.O.) est venu participer à la manifestation d’aujourd’hui pour apporter son soutien sans réserves au maire qui a fait appel.

Depuis 2008, la Constitution française reconnaît les langues régionales, donc l’occitan, comme formant partie du patrimoine de la France. C'est un progrès mais il ne suffit pas, il faut que la loi traduise en pratique ce principe constitutionnel. De nombreux députés de toutes tendances ont élaboré, avec les associations, une proposition de loi sur les langues régionales, il faut qu'ils continuent à la porter ensemble pour qu'elle soit adoptée rapidement et rende impossible des jugements comme celui que nous contestons aujourd'hui.

En préconisant la démocratie linguistique, et les panneaux bilingues de signalisation à l’entrée de Villeneuve lès Maguelonne en sont un exemple, nous allons dans le sens de l’histoire. Nous sommes sûrs que la majorité des villeneuvois en est consciente et attend que la Cour d’Appel annule la décision prise en première instance. Les défenseurs de notre langue, de notre pays et de notre économie sont ici aujourd’hui.  Pour tous, il s’agit de savoir si la langue occitane, notre langue, a droit de cité dans la République française.

A l’heure actuelle, l’Occitanie qui comprend le tiers Sud de l’Etat français, le Val d’Aran de l’Etat espagnol et les vallées alpines occitanes du Piémont en Italie, n’a aucune reconnaissance officielle dans la République française. En revanche, le Val d’Aran jouit d’un statut d’autonomie au sein de la Généralité de Catalogne incluse dans l’Etat espagnol et l’occitan y est langue co-officielle avec l’espagnol et le catalan.

La langue occitane ne sera pas sauvée sans que les Occitans soient maîtres chez eux.

Le Parti de la Nation Occitane pense que nos régions occitanes devraient avoir des pouvoirs plus importants comme leurs voisines basque et navarraise en Espagne, qui gardent une partie des impôts sur place, et  se regrouper pour travailler ensemble et abandonner les rivalités séculaires qui font le jeu du centralisme de Paris. Des régions occitanes  avec des ressources financières suffisantes et qui travaillent ensemble, non seulement pourraient conduire des politiques linguistiques hardies pour socialiser l’occitan mais elles pourraient aussi aider les entreprises qui créent des emplois sur place pour que nos jeunes qui le désirent puissent vivre au pays. Cela serait déjà une avancée en attendant que les Occitans décident peut-être un jour d’aller plus loin.

      12 décembre 2010

Parti de la Nation Occitane 

 Philippe Bonnet, Président
    31440 Marignac (Occitanie)
      +33 6 81 37 81 14

philippe.bonnet89@...

http://lo.lugarn-pno.over-blog.org

http://www.p-n-o.org

 

 

 

 Press release

 

Why are we in Villeneuve lès Maguelonne today ?

 

At the time when the administrative court hast just handed down an iniquitous ruling questioning the legitimacy of the courageous action taken by the mayor of Villeneuve lès Maguelonne in favor of the Occitan language and culture on the territory of his town , the Occitan Nation Party has come to demonstrate today and to bring its unreserved support  to the mayor who appealed the decision.

Since 2008, the French Constitution has recognized regional languages, therefore Occitan, as being part and parcel of French heritage. It’s  a step forward but it’s not enough. The law has to put into practice this constitutional principle. Many MPs of all political persuasions, along with associations, have drafted a bill on regional languages. They should continue to work together so that it is passed rapidly making impossible such rulings as the one we are fighting today.

By  advocating linguistic democracy, which the bilingual roadsigns on entering Villeneuve lès Maguelonne are a good example of,  we are following the course of history. We are sure that a majority of Villeneuve people is aware of that and expects the Court of Appeal to quash the decision of the lower court. Those who champion our language, our country and our economy are here today.  For all of them, the question is to know  whether the Occitan language, our language has a place in the French Republic.

At the present time, Occitania that encompasses the southern third of the French state, Valle de Aran of the Spanish state and the Occitan Alpine valleys of the Italian Piedmont, has no officially recognized existence in the French Republic. On the other hand, Valle de Aran enjoys home rule within the Generality of Catalonia included in the Spanish state and Occitan is an official language there alongside Spanish and Catalan.

The Occitan language won’t be saved unless Occitan people are masters in their own home.

The  Occitan Nation Party thinks that our Occitan regions should have more important powers like their Basque and Navarrian neighbors in Spain (they keep a part of the taxes they levy) and gather to work together giving up age-old rivalries that play into the hands of the centralist French capital. Occitan regions with sufficient financial resources and working together, not only could carry out ambitious linguistic policies to socialize Occitan but they could also help business firms that create local jobs so that our young people, if that is their desire, can live in their home country. It would be a step in the right direction until Occitan people decide on e day maybe to go further.

December12, 2010

Occitan Nation Party

Philippe Bonnet, chairman

31440 Marignac (Occitania)
      +33 6 81 37 81 14

philippe.bonnet89@...

http://lo.lugarn-pno.over-blog.org

http://www.p-n-o.org

 

 

¿Por qué estamos en Villeneuve lès Maguelonne hoy?

 

En el momento en que una decisión inicua de justicia acaba de poner en tela de juicio la legitimidad de la acción valiente del alcalde de Villeneuve lès Maguelonne a favor de la lengua y de la cultura occitana en el ámbito de su ciudad, el Partido de la Nación Occitana (P.N.O) ha venido aquí para tomar parte en la manifestación de hoy y apoyar sin reserva al alcalde que ha recurrido.

Desde 2008, la Constitución francesa reconoce las lenguas regionales, luego el occitano, como formando parte del patrimonio de Francia. Es un progreso pero no es suficiente, la ley ha de poner en práctica este principio constitucional. Numerosos diputados de todas inclinaciones han elaborada, con las asociaciones, una proposición de ley sobre las lenguas regionales, es preciso que sigan llevándola adelante juntos para que sea adoptada rápidamente y haga imposible juicios como el que ponemos en duda hoy.

Preconizando la democracia lingüística (por ejemplo los señales bilingües de tráfico en la entrada de  Villeneuve lès Maguelonne), seguimos el curso de la historia. Nos consta que la mayoría de los habitantes de Villeneuve está consciente de eso y espera que el Tribunal de Apelación anule la decisión tomada por el tribunal de primera instancia. Los defensores de nuestra lengua, nuestro país y nuestra economía están aquí hoy. Para todos, se trata de saber si la lengua occitana, nuestra lengua, es aceptada en la República francesa.

En la actualidad, Occitania que abarca la tercera parte del estado francés, el Valle de Arán del estado español y los valles alpinos occitanos del Piamonte en Italia no tiene ningún reconocimiento en la República francesa.

 En cambio, el Valle de Arán goza de un estatuto de autonomía dentro de la Generalitat de Cataluña incluida en el estado español y el occitano es lengua cooficial allá con el castellano y el catalán.

La lengua occitana no será  salvada de no ser los occitanos dueños de si mismo.

El Partido de la Nación Occitana piensa que nuestras regiones occitanas deberían tener poderes más importantes como sus vecinas vasca y navarra en España que conservan en su región una parte de los impuestos, y reagruparse para trabajar juntas y renunciar a sus rivalidades seculares que hacen el juego al centralismo de París. Las regiones occitanas con recursos financieros suficientes y trabajando juntas non sólo podrían llevar a cabo políticas lingüísticas atrevidas par socializar el occitano sino también ayudar las empresas que crean empleos en la región para que nuestros jóvenes que lo desean puedan vivir en el país. Ya sería una mejora esperando que los occitanos decidan quizá, un día, ir más lejos.

12 de diciembre, 2010

Partido de la Nación Occitana

Philippe Bonnet, presidente

31440 Marignac (Occitania)
      +33 6 81 37 81 14

philippe.bonnet89@...

http://lo.lugarn-pno.over-blog.org

http://www.p-n-o.org

 

Perquè estem a Vilanova de Magalona avui ?

 

En el moment en que una decisió iniqua de justícia acaba de qüestionar la legitimitat de l’acció valenta del alcalde de Vilanova de Magalona a favor de la llengua i de la cultura occitana sobre el territori del seu municipi, el Partit de la Nació Occitana (PNO) ha vingut participar en la manifestació d’avui per sostenir sense reserves a l’alcalde que ha recorregut.

Des de 2008 la constitució francesa reconeix les llengues regionals,doncs el occità, com formant part del patrimoni de França. És un progrès però no n’hi ha prou, cal que la llei tradueixi a la pràctica aquest principi constitucional. Nombrosos diputats de totes les tendències, han elaborat amb les associacions una proposició de llei sobre les llengues regionals. Cal que continuïn treballant junts per què sigui adoptada ràpidament i que tal judici sigui impossible. Preconitzant la democràcia lingüística, som en el sentit de la historia. Estem segurs que la majoria de la població de Vilanova n’és conscient i espera que el tribunal d’apel.lació anul.li la decisió presa en primera instància.

Els defensors de la nostra llengua, del nostre país i de la nostra economia són aquí avui.

Per a tots es tracta de saber si la llengua occitana, nostra llengua té dret de ciutat en la República francesa. L’Occitania s’estén sobre tres paisos, el terç sud de l’estat francès, la vall d’Aran en Catalunya i les valls occitanes de l’estat itàlia. Fins ara no té cap reconeixement oficial a la república francesa.

En canvi el vall d’Aran gaudeix d’un estatut d’autonomia dins la generalitat de Catalunya, i el occità hi és llengua cooficial amb el català i el castellà.

La llengua occitana no serà salvada sense que els occitans siguin mestres a casa seva.

 

El Partit de la Nació Occitana pensa que les nostres regions occitanes hauriem de tenir poders més importants com les seves veïnes basca i catalana que guarden una part dels impostos, i reagrupar-se per treballar junts i abandonar les rivalitats seculars que fan el joc del centralisme de Paris. Regions occitanes amb de recursos suficients podrien tenir una politica lingüística per a socialitzar l’occità però també podrien ajudar les empreses que creen oficis sobre el terreny per tal que els joves que ho desitgen puguin viure al país.

Allò seria ja un progrés, abans que els Occitans, decideixin, un dia, d’anar mès lluny.

Partit de la Nació Occitana

El  12/12/2010 

Felip Bonnet, president

F - 31440 Marignac (Occitània)

 +33 6 81 37 81 14

philippe.bonnet89@...

www.p-n-o.org

http://lo.lugarn-pno.over-blog.org

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


#7596 De: "Patrick Sauzet" <patrick.sauzet@...>
Data: Seg, 13 de Dez de 2010 8:48 am
Assunto: Felip Martèl a Tolosa
patricksauzet
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Conferéncia DMOO
Dimècres del Miralh a l'Ostal d'Occitània
Ostal d'Occitània - 11, carrièra Malcosinat - Tolosa (M° Esquiròl)
Dimècres 15 de decembre de 2010 - 18:00 (Novèl orari !)

a l'escasença de la parucion de son libre Les félibres et leur temps
  (http://pub.u-bordeaux3.fr/FicheOuvrage.php?OUV_CMD=997)

Felip MARTEL (Universitat Paul-Valéry, Montpelhièr III)
Los Felibres e París, o lo miralh desformant

Per tant estonant que pòsca paréisser uèi, la renaissença d'òc del sègle XIX
rescontrèt un cèrt resson dins l'opinion nacionala - la que se fabrica a
París, s'entend. Es aquò l'efièch del "succès" de la Mirèio de Mistral, tant
ambigú que siá. Se pòt doncas trobar un molon d'articles de premsa e de
testimoniatges literaris que viran a l'entorn del biais coma
l'intelligentsia francesa vei aqueles Franceses estranhs que pretendon far
de literatura en "patoès". Son compreses los felibres ? Pas tant segur
qu'aquò. Una bona part dels articles o de las reaccions que lor son
consagrats mobiliza una quantitat espantanta de clichés. Positius o
negatius, aqueles clichés an en comun una causa : constituisson, fàcia al
Felibritge, un miralh desformant que pr'aquò es convidat de s'i agachar, amb
la risca de cercar a se conformar a la desformacion que lo miralh li
remanda. S'assajarà aquí de descriure lo biais cossí fonccionan aqueles
clichés, de determinar çò qu'amagan, e enfin d'explicar perqué lo rescontre
entre renaissença d'òc e opinion nacionala s'aplantèt tan lèu.

Felip Martel es professor a l'Universitat Paul Valéry, a Montpelhièr,
especialista del Felibritge que li consagrèt de nombroses trabalhs.
L'edicion de sa tèsi ven d'èstre realizada per las Presses universitaires de
Bordeaux.

From: Jean-François Courouau [mailto:jf.courouau@...]
Sent: dimanche 12 décembre 2010 23:04
To: undisclosed-recipients:
Subject: Philippe Martel à Toulouse


Conférence DMOO
Maison de l'Occitanie - 11, rue Malcousinat - Toulouse (M° Esquirol)
Mercredi 15 décembre 2010 - 18:00 (Nouvel horaire !)

à l'occasion de la parution de son livre Les félibres et leur temps
(http://pub.u-bordeaux3.fr/FicheOuvrage.php?OUV_CMD=997)

Philippe MARTEL (Université Paul-Valéry, Montpellier III)
Les Félibres et Paris, ou le miroir déformant

Aussi étonnant que cela puisse paraître aujour'hui, la renaissance d'oc du
XIXe siècle a rencontré un certain écho dans l'opinion nationale - celle qui
se fabrique à Paris, s'entend. C'est là l'effet du "succès" de la Mirèio de
Mistral, si ambigu qu'il soit. On peut donc trouver une masse d'articles de
presse et de témoignages littéraires tournant autour de la façon dont
l'intelligentsia française voit ces Français étranges qui prétendent faire
de la littérature en "patois". Les félibres sont-ils compris ? Pas si sûr.
Une bonne partie des articles ou réactions qui leur sont consacrés mobilise
une redoutable quantité de clichés. Positifs ou négatifs, ces clichés ont en
commun une chose : ils constituent, face au Félibrige, un miroir déformant
dans lequel il est pourtant invité à se regarder, au risque de chercher à se
conformer à la déformation que le miroir lui renvoie. On essaiera ici de
décrire la façon dont fonctionnent ces clichés, de déterminer ce qu'ils
cachent, et enfin d'expliquer pourquoi la rencontre entre renaissance d'oc
et opinion nationale tourne si vite court.

Philippe Martel est professeur à l'Université Paul Valéry, à Montpellier,
spécialiste du félibrige auquel il a consacré de nombreux travaux. L'édition
de sa thèse vient d'être réalisée par les Presses universitaires de
Bordeaux.


***

1 de 1 arquivo(s)


#7597 De: Ferriol Macip i Bonet <f.macip@...>
Data: Seg, 13 de Dez de 2010 1:55 pm
Assunto: Vilanòva de Magalona esdevé focus de la resistència occitana
fmacip
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Un miler de persones segons l'organització s'han manifestat aquest
diumenge dia 12 de desembre a Vilanòva de Magalona (Occitània) després
que un tribunal administratiu de Montpeller ordenés retirar els rètols
en occità instal·lats a l'entrada del poble.

Càrrecs electes i representants de col·lectius polítics i culturals
d'arreu d'Occitània, convocats per la Confederació de les escoles
Calandreta s'han concentrat en suport al batlle Noël Segura, que no ha
acatat la sentència. Segura ha afirmat que arribarà fins on calgui però
que no retirarà la senyalització en llengua occitana.


La concentració ha començat davant l'ajuntament, que lluïa al balcó una
rèplica dels rètols condemnats per la justícia de la República Francesa.
Diversos batlles i altres càrrecs electes han pres la paraula tant en
francès com en occità i els càrrecs electes de Catalunya Nord ho han fet
en català. Al crit de "gardarem los pannèus" i "per la lenga occitana"
els manifestants han caminat fins un dels rètols d'entrada del poble per
acabar un altre cop a l'ajuntament on s'hi ha ofert un refrigeri amb
diverses aportacions dels col·lectius convocants.

El tribunal de Montpeller va donar la raó al Moviment Republicà de
Salvació Nacional, un grup ultranacionalista francès que havia demanat
la retirada dels tres cartells que indiquen el nom del municipi en
occità, al costat d'altres en què hi figura la denominació francesa:
Villeneuve-lès-Maguelone. En la sentència, el jutge sosté que el francès
és 'la llengua de la República' i que s'ha d'usar en totes les
informacions públiques. Considera, a més, que els rètols generen
confusió als conductors que accedeixen al municipi.

Els manifestants han reclamat una llei per a les anomenades llengües
regionals que tingui com a conseqüència un reconeixement constitucional
de la diversitat lingüística a l'estat francès.

França no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.
L'any 1999 va considerar que aquesta carta era contrària a l'article 2
de la Constitució francesa que deixa ben clar que la llengua de la
República és el francès.

Ferriòl Macip i Bonet

Més informació i fotos: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184994

--
Ferriol Macip i Bonet
Tel. +34 625 46 93 73

#7598 De: Anthony Walker <mutualaid.anthony@...>
Data: Sex, 17 de Dez de 2010 1:59 pm
Assunto: una question de frances
puceau49
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Bonjorn l`Amic!

Ai encuei una question de prononciacion francesa. Benleu podes m`ajudar. Merces.

Come sabes, ai estudiat l`ancian frances, e sabi que lo son "oi" (le roi) era prononciat "uei" (come rei) al luoc de "ouah" qu`es lo prononciacion modern. Ansin que lo son en fin de mot "er" era prononciat come "ere" (amb accent greu) e non "ey" com` encuei.

Mai ma question es: qant son los sons devengutz come son de nostrei jorns? Pendent lo segle XVII o XVIII?

Dins una gramatica escricha per l`Angles William Cobbett envers l`an 1820 l`imperfiech dels verbes frances es escrich "...oit" al luoc de "...ait". Aquo sembla dire que lo son era encar al temps "...uei" e non "...ait" (avait = avoit, prononciat "avueit") ... ??? Alara, benleu lo son ancian restava, mesme al segle XIX ??? Eran los manuscrichs del temps encar escrich emplegant avoit, estoit, eca?

Es important per ieu de saber. Alor, mandi aquesta question tanben als forums.

Merces plan.

Amistatz,

Antoni.

#7599 De: "alai.ayan" <alai.ayan@...>
Data: Dom, 19 de Dez de 2010 2:30 pm
Assunto: Una question de gramatica
alai.ayan@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

Adiu a totes !
 
Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.
 
Per exemple,
 
agradar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : li agrada de trabalhar, alavetz cresi que es corrècte amb lo "de".
Es corrècte ?
 
mancar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : faillir tomber = mancar tombar (pas de "de")
mas dins lo diccionari occitan - francés del meteis Ch laux i a : ai mancat de tombar = j'ai failli tomber
Quin es corrècte ?
 
Dins los diccionaris i a pas totjorn pro d'exemples e soi pas segura cossi utilisar los verbes amb o sens particula.
La segonda causa es qu'ai pas trobat de referença per aquo.
 
Qualqu'un me pot explicar E me balhar de referenças generalas per estudiar per ieu meteis ? (teni la gramatica occitana de Jaucme Taupiac mas trobi pas aquo)
 
Plan mercé :)
Véronique

#7600 De: Domergue Sumien <aubadaurada@...>
Data: Dom, 19 de Dez de 2010 4:17 pm
Assunto: Re : Una question de gramatica
aubadaurada
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Sovent, lo 'Diccionari de basa francés-provençau' (Lèbre & Martin & Molinm
2004)

dona d'exemples precís e solidament documentats per l'emplec dei vèrbs amb lei
preposicions (e mai s'es un diccionari provençau, l'usatge dei preposicions es
identic dins totei lei dialèctes occitans, dins nòu cas sus dètz).

I trobam donc: (article 'faillir'): 'mancar de' (+ inf.). 'Ai mancat de tombar.'

Après 'agradar', i a ben 'de': 'Li agrada de trabalhar'.


  Domergue Sumien
*
Vau mei èster temut que planhut
(provèrbi aranés)




________________________________
De : alai.ayan <alai.ayan@...>
À : parlar_occitan@...
Envoyé le : Dim 19 décembre 2010, 15h 30min 54s
Objet : [parlar_occitan] Una question de gramatica



Adiu a totes !

Ai un problema amb la particula "de" aprèp un  verbe.

Per exemple,

agradar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : li  agrada de trabalhar,
alavetz cresi que es corrècte amb lo "de".
Es corrècte ?

mancar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : faillir  tomber = mancar
tombar (pas de "de")
mas dins lo diccionari occitan - francés del meteis Ch laux i  a : ai mancat de
tombar = j'ai failli tomber
Quin es corrècte ?

Dins los diccionaris i a pas totjorn pro d'exemples e soi pas  segura cossi
utilisar los verbes amb o sens particula.
La segonda causa es qu'ai pas trobat de referença per  aquo.

Qualqu'un me pot explicar E me balhar de referenças generalas  per estudiar per
ieu meteis ? (teni la gramatica occitana de Jaucme Taupiac mas  trobi pas aquo)

Plan mercé :)
Véronique

#7601 De: "Jorgi Camani" <jorgi.camani@...>
Data: Dom, 19 de Dez de 2010 5:14 pm
Assunto: Réf. : Re : Una question de gramatica
jorgi_camani
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Adieu
Ma grand parlava plus gaire son provençau, mai parlava un "francitan" chanut, qu'es ma referencia mai d'un còp. Auriá dich per "faillir tomber"  "d'un peu je tombe", ò "d'un peu je tombai" 
Coma  o dire en òc? "d'un pauc tombo" "d'un pauc tombero" ò "d'un pauc tombesso"?
 
Per mancar, d'instinct (es pas forçat d'estre just) se lo verb seguissent es solet, (bessai bòrd qu'es substantivat?)diriáu "ai mancar tombar" tant coma "ai mancar de tombar" mais s'es pres coma verb amb un complement, alora lo "de" es obligatòri "ai mancar de tombar dins l'aiga". Encar un còp es un sentit personau...
 
 
 
 
-------Message original-------
 
Date : 19/12/2010 17:10:09
Sujet : Re : [parlar_occitan] Una question de gramatica
 
 

Sovent, lo 'Diccionari de basa francés-provençau' (Lèbre & Martin & Molinm 2004)

dona d'exemples precís e solidament documentats per l'emplec dei vèrbs amb lei
preposicions (e mai s'es un diccionari provençau, l'usatge dei preposicions es
identic dins totei lei dialèctes occitans, dins nòu cas sus dètz).

I trobam donc: (article 'faillir'): 'mancar de' (+ inf.). 'Ai mancat de tombar.'

Après 'agradar', i a ben 'de': 'Li agrada de trabalhar'.

Domergue Sumien
*
Vau mei èster temut que planhut
(provèrbi aranés)

________________________________
De : alai.ayan <alai.ayan@...>
À : parlar_occitan@...
Envoyé le : Dim 19 décembre 2010, 15h 30min 54s
Objet : [parlar_occitan] Una question de gramatica


Adiu a totes !

Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.

Per exemple,

agradar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : li agrada de trabalhar,
alavetz cresi que es corrècte amb lo "de".
Es corrècte ?

mancar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : faillir tomber = mancar
tombar (pas de "de")
mas dins lo diccionari occitan - francés del meteis Ch laux i a : ai mancat de
tombar = j'ai failli tomber
Quin es corrècte ?

Dins los diccionaris i a pas totjorn pro d'exemples e soi pas segura cossi
utilisar los verbes amb o sens particula.
La segonda causa es qu'ai pas trobat de referença per aquo.

Qualqu'un me pot explicar E me balhar de referenças generalas per estudiar per
ieu meteis ? (teni la gramatica occitana de Jaucme Taupiac mas trobi pas aquo)

Plan mercé :)
Véronique


 

#7602 De: Jean- Pierre HILAIRE <jean-pierre.HILAIRE@...>
Data: Dom, 19 de Dez de 2010 6:10 pm
Assunto: Re: Réf. : Re : Una question de gramatica
jean-pierre.HILAIRE@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Dins ma familha ai entendut sovent: "d'un pauc mai" per revirar "j'ai failli" coma " d'un pauc mai tombavi"

Joan-Pèire

Le 19/12/2010 18:14, Jorgi Camani a écrit :
 

Adieu
Ma grand parlava plus gaire son provençau, mai parlava un "francitan" chanut, qu'es ma referencia mai d'un còp. Auriá dich per "faillir tomber"  "d'un peu je tombe", ò "d'un peu je tombai" 
Coma  o dire en òc? "d'un pauc tombo" "d'un pauc tombero" ò "d'un pauc tombesso"?
 
Per mancar, d'instinct (es pas forçat d'estre just) se lo verb seguissent es solet, (bessai bòrd qu'es substantivat?)diriáu "ai mancar tombar" tant coma "ai mancar de tombar" mais s'es pres coma verb amb un complement, alora lo "de" es obligatòri "ai mancar de tombar dins l'aiga". Encar un còp es un sentit personau...
 
 
 
 
-------Message original-------
 
Date : 19/12/2010 17:10:09
Sujet : Re : [parlar_occitan] Una question de gramatica
 
 

Sovent, lo 'Diccionari de basa francés-provençau' (Lèbre & Martin & Molinm 2004)

dona d'exemples precís e solidament documentats per l'emplec dei vèrbs amb lei
preposicions (e mai s'es un diccionari provençau, l'usatge dei preposicions es
identic dins totei lei dialèctes occitans, dins nòu cas sus dètz).

I trobam donc: (article 'faillir'): 'mancar de' (+ inf.). 'Ai mancat de tombar.'

Après 'agradar', i a ben 'de': 'Li agrada de trabalhar'.

Domergue Sumien
*
Vau mei èster temut que planhut
(provèrbi aranés)

________________________________
De : alai.ayan <alai.ayan@...>
À : parlar_occitan@...
Envoyé le : Dim 19 décembre 2010, 15h 30min 54s
Objet : [parlar_occitan] Una question de gramatica


Adiu a totes !

Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.

Per exemple,

agradar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : li agrada de trabalhar,
alavetz cresi que es corrècte amb lo "de".
Es corrècte ?

mancar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : faillir tomber = mancar
tombar (pas de "de")
mas dins lo diccionari occitan - francés del meteis Ch laux i a : ai mancat de
tombar = j'ai failli tomber
Quin es corrècte ?

Dins los diccionaris i a pas totjorn pro d'exemples e soi pas segura cossi
utilisar los verbes amb o sens particula.
La segonda causa es qu'ai pas trobat de referença per aquo.

Qualqu'un me pot explicar E me balhar de referenças generalas per estudiar per
ieu meteis ? (teni la gramatica occitana de Jaucme Taupiac mas trobi pas aquo)

Plan mercé :)
Véronique


 



__________ Information provenant d'ESET Smart Security, version de la base des signatures de virus 5716 (20101219) __________

Le message a �t� v�rifi� par ESET Smart Security.

http://www.eset.com


#7603 De: "alai.ayan" <alai.ayan@...>
Data: Dom, 19 de Dez de 2010 8:10 pm
Assunto: Re: Una question de gramatica
alai.ayan@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

Mercé per la vostra responsa e aquelas de Jorgi e Jean-Pierre tanben, que son plan interessantas culturalament.
 
----- Original Message -----
Sent: Sunday, December 19, 2010 5:17 PM
Subject: Re : [parlar_occitan] Una question de gramatica

 

Sovent, lo 'Diccionari de basa francés-provençau' (Lèbre & Martin & Molinm 2004)

dona d'exemples precís e solidament documentats per l'emplec dei vèrbs amb lei
preposicions (e mai s'es un diccionari provençau, l'usatge dei preposicions es
identic dins totei lei dialèctes occitans, dins nòu cas sus dètz).

I trobam donc: (article 'faillir'): 'mancar de' (+ inf.). 'Ai mancat de tombar.'

Après 'agradar', i a ben 'de': 'Li agrada de trabalhar'.

Domergue Sumien
*
Vau mei èster temut que planhut
(provèrbi aranés)

________________________________
De : alai.ayan <alai.ayan@...>
À : parlar_occitan@...
Envoyé le : Dim 19 décembre 2010, 15h 30min 54s
Objet : [parlar_occitan] Una question de gramatica


Adiu a totes !

Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.

Per exemple,

agradar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : li agrada de trabalhar,
alavetz cresi que es corrècte amb lo "de".
Es corrècte ?

mancar
dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : faillir tomber = mancar
tombar (pas de "de")
mas dins lo diccionari occitan - francés del meteis Ch laux i a : ai mancat de
tombar = j'ai failli tomber
Quin es corrècte ?

Dins los diccionaris i a pas totjorn pro d'exemples e soi pas segura cossi
utilisar los verbes amb o sens particula.
La segonda causa es qu'ai pas trobat de referença per aquo.

Qualqu'un me pot explicar E me balhar de referenças generalas per estudiar per
ieu meteis ? (teni la gramatica occitana de Jaucme Taupiac mas trobi pas aquo)

Plan mercé :)
Véronique



#7604 De: Jordi Minguell Roselló <jordiminguell@...>
Data: Seg, 20 de Dez de 2010 7:57 am
Assunto: Re: Una question de gramatica
jordiminguell@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

Bon jorn, Véronique.
Vaquí l'usatgege normatiu catalan, Benlèu te serà util.
prep. [LC] Serveix per a introduir:
b) L’infinitiu en funció de complement directe d’un gran nombre de verbs transitius.
Li han promès de fer-ho tot seguit. Hem decidit d’anar-hi demà mateix. M’han ofert de venir a ajudar-nos. Ja hem resolt de no escriure-li més. Veges de fer-ho aviat. Els pregà d’assistir-hi. Ens han demanat de trametre’ls-ho.
c) L’infinitiu en funció de subjecte d’un verb precedent. No m’era permès d’anar-hi. Feia goig de veure-les. És una temeritat de sortir amb aquest temps. Molt em tarda de saber-ho.

 
Jordi Minguell Roselló
 
----- Original Message -----
From: alai.ayan
Sent: Sunday, December 19, 2010 3:30 PM
Subject: [parlar_occitan] Una question de gramatica

 



Adiu a totes !
 
Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.

#7605 De: Ferriol Macip i Bonet <f.macip@...>
Data: Seg, 20 de Dez de 2010 4:31 pm
Assunto: Infòc de 19 de deseme 2010: Manifestacion en Vilanòva de Magalona
fmacip
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Infòc especiau sus era manifestacion en Vilanòva de Magalona:
http://www.btvnoticies.cat/2010/12/19/info-occita-aranes-29/

Mercès de deishar es vòsti comentaris sus eth web.

Amistats

Farri


--
Ferriol Macip i Bonet
Tel. +34 625 46 93 73

#7606 De: Anthony Walker <mutualaid.anthony@...>
Data: Ter, 21 de Dez de 2010 1:40 pm
Assunto: Re: una question de frances
puceau49
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
... Mai abans 1675 la prononciacion anciana era encar en usatge: car
lo capetan de mosquetaires Troisvilles prengia lo nom Treville en
causa de la prononciacion!

On 12/17/10, Anthony Walker <mutualaid.anthony@...> wrote:
> *Bonjorn l`Amic!
>
> Ai encuei una question de prononciacion francesa. Benleu podes m`ajudar.
> Merces.
>
> Come sabes, ai estudiat l`ancian frances, e sabi que lo son "oi" (le roi)
> era prononciat "uei" (come rei) al luoc de "ouah" qu`es lo prononciacion
> modern. Ansin que lo son en fin de mot "er" era prononciat come "ere" (amb
> accent greu) e non "ey" com` encuei.
>
> Mai ma question es: qant son los sons devengutz come son de nostrei jorns?
> Pendent lo segle XVII o XVIII?
>
> Dins una gramatica escricha per l`Angles William Cobbett envers l`an 1820
> l`imperfiech dels verbes frances es escrich "...oit" al luoc de "...ait".
> Aquo sembla dire que lo son era encar al temps "...uei" e non "...ait"
> (avait = avoit, prononciat "avueit") ... ??? Alara, benleu lo son ancian
> restava, mesme al segle XIX ??? Eran los manuscrichs del temps encar
> escrich
> emplegant avoit, estoit, eca?
>
> Es important per ieu de saber. Alor, mandi aquesta question tanben als
> forums.
>
> Merces plan.
>
> Amistatz,
>
> Antoni.
> *
>

#7607 De: "Patrick Sauzet" <patrick.sauzet@...>
Data: Qua, 22 de Dez de 2010 2:17 pm
Assunto: Una question de gramatica
patricksauzet
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

 

Adieu-siatz

un punt me sembla es que « de » es obligatòri quand l’infinitiu es subjècte e pòstpausat :

-          « m’agrada de trabalhar » (« *trabalhar »), « me dòl de partir tant d’ora » (« *partir »), « Mas ieu a aquel repais me pudiá d’i anar. » Bodon,Catòia:157 

 

« de » es possible (probablament pas obligatòri, mas per ieu preferible) se l’infinitiu precedís :

-          « (de) trabalhar m’agrada », « (de) partir tan d’ora me dòl »,  « Mas ieu (d’)anar a aquel repais me pudiá. »

 

Per « mancar » es mai un afar lexical, de coma se bastís lo vèrb : « manquèt (de) tombar » mas amb un semantisme semblable « cugèt tombar Â»â€¦

Es segur tb que i a sul punt una varietat dialectala que demòra largament d’explorar.

Coralament

Patric

 

 

From: parlar_occitan@... [mailto:parlar_occitan@...] On Behalf Of alai.ayan
Sent: dimanche 19 décembre 2010 15:31
To: parlar_occitan@...
Subject: [parlar_occitan] Una question de gramatica

 





Adiu a totes !

 

Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.

 

Per exemple,

 

agradar

dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : li agrada de trabalhar, alavetz cresi que es corrècte amb lo "de".

Es corrècte ?

 

mancar

dins lo diccionari francés - occitan de Ch Laux i a : faillir tomber = mancar tombar (pas de "de")

mas dins lo diccionari occitan - francés del meteis Ch laux i a : ai mancat de tombar = j'ai failli tomber

Quin es corrècte ?

 

Dins los diccionaris i a pas totjorn pro d'exemples e soi pas segura cossi utilisar los verbes amb o sens particula.

La segonda causa es qu'ai pas trobat de referença per aquo.

 

Qualqu'un me pot explicar E me balhar de referenças generalas per estudiar per ieu meteis ? (teni la gramatica occitana de Jaucme Taupiac mas trobi pas aquo)

 

Plan mercé :)

Véronique




#7608 De: "Patrick Sauzet" <patrick.sauzet@...>
Data: Qua, 22 de Dez de 2010 3:46 pm
Assunto: Una question de gramatica
patricksauzet
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

mercé

auriái degut legir aqueste messatge abans de respondre a Veronique e a la lista

P

 

From: parlar_occitan@... [mailto:parlar_occitan@...] On Behalf Of Jordi Minguell Roselló
Sent: lundi 20 décembre 2010 08:58
To: parlar_occitan@...
Subject: Re: [parlar_occitan] Una question de gramatica

 





Bon jorn, Véronique.

Vaquí l'usatgege normatiu catalan, Benlèu te serà util.

prep. [LC] Serveix per a introduir:
b) L’infinitiu en funció de complement directe d’un gran nombre de verbs transitius. Li han promès de fer-ho tot seguit. Hem decidit d’anar-hi demà mateix. M’han ofert de venir a ajudar-nos. Ja hem resolt de no escriure-li més. Veges de fer-ho aviat. Els pregà d’assistir-hi. Ens han demanat de trametre’ls-ho.
c) L’infinitiu en funció de subjecte d’un verb precedent. No m’era permès d’anar-hi. Feia goig de veure-les. És una temeritat de sortir amb aquest temps. Molt em tarda de saber-ho.

 

Jordi Minguell Roselló

 

----- Original Message -----

From: alai.ayan

Sent: Sunday, December 19, 2010 3:30 PM

Subject: [parlar_occitan] Una question de gramatica

 

 



Adiu a totes !

 

Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.




#7609 De: "alai.ayan" <alai.ayan@...>
Data: Qua, 22 de Dez de 2010 9:07 pm
Assunto: Re: Una question de gramatica
alai.ayan@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

Mercé a Jordi e Patrick :)
 
----- Original Message -----
Sent: Wednesday, December 22, 2010 4:46 PM
Subject: [parlar_occitan] Una question de gramatica

 

mercé

auriái degut legir aqueste messatge abans de respondre a Veronique e a la lista

P

From: parlar_occitan@... [mailto:parlar_occitan@...] On Behalf Of Jordi Minguell Roselló
Sent: lundi 20 décembre 2010 08:58
To: parlar_occitan@...
Subject: Re: [parlar_occitan] Una question de gramatica





Bon jorn, Véronique.

Vaquí l'usatgege normatiu catalan, Benlèu te serà util.

prep. [LC] Serveix per a introduir:
b) L’infinitiu en funció de complement directe d’un gran nombre de verbs transitius. Li han promès de fer-ho tot seguit. Hem decidit d’anar-hi demà mateix. M’han ofert de venir a ajudar-nos. Ja hem resolt de no escriure-li més. Veges de fer-ho aviat. Els pregà d’assistir-hi. Ens han demanat de trametre’ls-ho.
c) L’infinitiu en funció de subjecte d’un verb precedent. No m’era permès d’anar-hi. Feia goig de veure-les. És una temeritat de sortir amb aquest temps. Molt em tarda de saber-ho.

Jordi Minguell Roselló

----- Original Message -----

From: alai.ayan

Sent: Sunday, December 19, 2010 3:30 PM

Subject: [parlar_occitan] Una question de gramatica

 



Adiu a totes !

Ai un problema amb la particula "de" aprèp un verbe.




#7610 De: "alai.ayan" <alai.ayan@...>
Data: Qui, 23 de Dez de 2010 9:43 pm
Assunto: Nadal
alai.ayan@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 

Bona fèsta de Nadal a totes !
 
Véronique

#7611 De: "Fernando J. Guerrieri" <fernandomordi@...>
Data: Sex, 24 de Dez de 2010 4:06 pm
Assunto: Bon Nadal!
fernandomordi
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Cars amics,

Fa qualque temps que vos escriu pas. Mai demèori encara dins lo grop.

Dempuèi febrier passat visi a Iena, Alemanha. Mai torni de temps en
temps sus la capitala nòstra, Tolosa. Per exemple, tot ara soi aicí per
festejar lo Nadal.

E ben.. voliá vos dire:

Bon Nadal e un plan uròs Cap d'An!

Abraçadas,
Mòrdi

--
Fernando J. Guerrieri <fernandomordi@...>

#7612 De: Joan Barcelo <joanbarcelo@...>
Data: Sex, 24 de Dez de 2010 4:43 pm
Assunto: R: Nadal
gjbarcelo
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Grandmercé, Veronica : bònei calendas en tu tanben e en totei leis amics de "Parlar occitan" !

Joan B.

--- Gio 23/12/10, alai.ayan <alai.ayan@...> ha scritto:

Da: alai.ayan <alai.ayan@...>
Oggetto: [parlar_occitan] Nadal
A: parlar_occitan@...
Data: Giovedì 23 dicembre 2010, 21:43

 



Bona fèsta de Nadal a totes !
 
Véronique


#7613 De: Joan Barcelo <joanbarcelo@...>
Data: Sex, 24 de Dez de 2010 4:44 pm
Assunto: I: FELCO 316 – Apèl a solidaritat per collèga sinistrada – apèl als dons de l’IEO – Peticion per la primièra escòla bilinga publica a Niça.
gjbarcelo
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Bòrd que son lei fèstas de calendas, pensem a la solidaritat !

Amistats

Joan

--- Ven 24/12/10, MJVB <mjvb@...> ha scritto:

Da: MJVB <mjvb@...>
Oggetto: FELCO 316 – Apèl a solidaritat per collèga sinistrada – apèl als dons de l’IEO – Peticion per la primièra escòla bilinga publica a Niça.
A: "felmtp mjvbFELCO" <mjvb@...>
Data: Venerdì 24 dicembre 2010, 16:15


De noveltats sul sit de la FELCO : 
http://www.felco-creo.org/
FELCO 316 – Apèl a solidaritat per collèga sinistrada – apèl als dons de l’IEO – 
Peticion per la primièra escòla bilinga publica a Niça. 
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Apèl a solidaritat : Melania Renaudin es una joina professora d’occitan.
Lo mes passat son apartament a brutlat e, d’un còp, a perdut sa bibliotèca, 
sos documents, sos corses (los que aviá aprestats coma los que los aviá seguits) e tot lo demai. 
Li demorèt pas mai que çò qu’aviá sus l’esquina. Per ara es pro desvariada. 
Seriatz braves si la podiatz ajudar en li mandar de que començar de tornar garnir 
quauquas laissas dins son apartament noveu e aver de qué aprestar quauquas leiçons (en collègi e en licèu) : 
libres qu’auriatz en doble, documents pedagogics...
La podetz contactar a l’adreça : melanaudine@... – 
Mélanie Renaudin - 06 81 76 27 93
25 Quai de la Monnaie, 33800 Bordeaux
Mercés per ela, Micheu CHAPDUELH

___________________________________________________________________________

L’IEO a besoin de votre soutien financier avant la fin de l’année !

Si vous considérez que les projets réalisés ou lancés par l’IEO sont importants

pour l’avenir de la langue et la culture occitanes et les générations futures, pour soutenir la dynamique mise en route par le conseil d’administration de l’IEO et l’équipe des salariés, nous vous sollicitons pour faire un don à l’IEO avant le 31 décembre.

Ce serait un beau cadeau de Noël ! Pour les particuliers,

Les dons versés dans la limite de 20% du revenu imposable ouvrent droit à une réduction d’impôt de 66%.

Autrement dit, en faisant un don de 100€, vous bénéficiez d’une réduction d’impôt de 66€ et ne payez finalement que 34€.

Dons à envoyer avant le 31 décembre pour pouvoir être comptés dans les impôts 2011 !

Je remplis le bulletin de générosité qui permettra à l’IEO de me livrer un reçu Fiscal. Voir l’Appel aux donc de l’IEO.

Cordialement, L'Institut d'Etudes Occitanes. direccion@..., 11, rue Malcousinat 31000 Toulouse 


Peticion per una escòla bilinga a Niça.

Aidez nous à récolter des signatures pour  obtenir une école bilingue à Nice

Firmatz la peticion / signez la petition http://www.petitions24.net/signatures/ecolebilinguefrancaisnissart/

-- Marie-Jeanne VERNY, MCF-HDR Département d'occitan Université Paul Valéry Montpellier
Adresse perso. : 12, rue Salle l'Evêque 34000 Montpellier-04 67 66 33 31 - 09 77 63 46 17
présid. CREO Lengadòc : http://www.creo-lengadoc.org/
co-secrét. FELCO (Fédération des enseignants de langue et culture d'Oc) : http://www.felco-creo.org/


#7614 De: "Jorgi Camani" <jorgi.camani@...>
Data: Sáb, 25 de Dez de 2010 10:01 am
Assunto: Réf. : Bon Nadal!
jorgi_camani
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Bònei festas Calendalas en totes! 
 
 
 
 
 Jòrgi Camani
 
Parlem uei de deman amb la lenga d'aier
 
-------Message original-------
 
Date : 12/24/10 17:09:23
Sujet : [parlar_occitan] Bon Nadal!
 
 

Cars amics,

Fa qualque temps que vos escriu pas. Mai demèori encara dins lo grop.

Dempuèi febrier passat visi a Iena, Alemanha. Mai torni de temps en
temps sus la capitala nòstra, Tolosa. Per exemple, tot ara soi aicí per
festejar lo Nadal.

E ben.. voliá vos dire:

Bon Nadal e un plan uròs Cap d'An!

Abraçadas,
Mòrdi

--
Fernando J. Guerrieri <fernandomordi@...>

 

#7615 De: "Guillem" <nigrumi@...>
Data: Seg, 27 de Dez de 2010 4:58 pm
Assunto: M. Rocard: França se bastiguèt en destrusissent culturas
nigrumi
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Malgrat qu'es pas res d'estonant, lo jornal Vilaweb publiquèt lo passat dimècres
una convèrsa filtrada per Wikileaks ont l'ex-primièr ministre francés admet
davant l'ambaissador dels Estats Units que l'Estat francés "foguèt bastit en
destrusissent las culturas bretona, occitana, alsaciana, corsa e flamenca".

Me demandi se coneissètz cap jornal francofòn que se faguèsse resson d'aquela
filtracion.

Bonas fèstas a totes,
Guilhèm S.

--

> *1) Michel Rocard: 'França es va bastir destruint les cultures bretona,
> occitana, alsaciana, corsa i flamenca'*
>
>
http://www.vilaweb.cat/noticia/3826919/20101222/michel-rocard-franca-bastir-dest\
ruint-cultures-bretona-occitana-alsaciana-corsa-flamenca.html
>
> Wikileaks revela una conversa de l'ex-primer ministre socialista francès amb
> l'ambaixador dels EUA a París
>
> Els comunicats de la diplomàcia nord-americana fets públics per
> Wikileaks<http://wikileaks.ch/>continuen revelant fets de tota mena.
> L'Agència
> de Premsa de la
>
Bretanya<http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=20858&title=WIKILEAKS%\
20:%20Les%20Am%C3%A9ricains%20inquiets%20du%20futur%20de%20la%20France>posa
> en relleu un dels últims
> escrits <http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> filtrats.
> L'ex-primer ministre socialista francès, Michel
> Rocard<http://www.conferences-michelrocard.fr/>,
> i l'ambaixador dels EUA a París, Craig R.
>
Stapleton<http://www.americanambassadors.org/index.cfm?fuseaction=Members.view&m\
emberid=319>,
> el 24 d'octubre de 2005
> comenten<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html>el
> panorama polític de França en general, i del Partit Socialista en
> particular. L'ambaixador escriu que 'Rocard, com l'ex-president Valéry
> Giscard d'Estaing, creu que la història de França permet de comprendre la
> política francesa. Rocard es remunta a l'època de la formació de
> l'estat-nació. La història dels altres estats-nació europeus és la de
> comunitats lingüístiques al servei dels seus interessos comercials. França
> es va crear amb la destrucció de cinc cultures: la bretona, l'occitana,
> l'alsaciana, la corsa i la flamenca'.
>
> 'Som l'única nació europea que és una creació militar d'un estat no
> homogeni. Això fa difícil de governar França actualment i explica la
> dificultat de reformar-nos, la nostra lentitud', diu Rocard.
>
>
>
>  ---
>
>
>
>  2)
>
http://thebretonconnection.blogspot.com/2010/12/breizh-leaks-france-created-itse\
lf-by.html
> Saturday, December 18, 2010 Breizh Leaks - France created itself by
> destroying five cultures
>
>
<http://1.bp.blogspot.com/_EYXLmomuxIc/TQyyUrgEyAI/AAAAAAAABck/hrC6QuVs2SI/s1600\
/LogoWikiLeaks.png>
>
> *The below is taken form
> WikiLeaks<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> and
> details a cable sent by US Ambassador Craig R. Stapleton following a meeting
> with former French Prime Minister Michel Rocard.*
>
> *2. (C) Rocard, like former president Valery Giscard d'Estaing (reftel),
> believes that French history provides the keys for understanding French
> politics and France's policies. Rocard's point of departure is France's
> emergence as a nation-state. The history of other European nation-states is
> that of linguistic communities serving their trade needs. France created
> itself by destroying five cultures -- Breton, Occitan, Alsatian, Corsican,
> and Flemish. "We are the only European nation which is the military creation
> of a non-homogeneous State. This makes France difficult to govern to this
> day. This explains our difficulty in reforming, our slowness," he [MR] said.
> *
>
> Like most things with wikileaks there is no great surprise but the simple
> fact to have it acknowledged in black and white has a profound effect
> nonetheless. The rest of the cable make for interesting reading. Now has
> anything been leaked about inconvenient Duchies
> and unresolved territorial claims?
>
> --
> © Infoedicat, Sabadell/Tarragona (Catalunya), 2007- .

#7616 De: Thiago Mori <giacomomori@...>
Data: Seg, 27 de Dez de 2010 5:06 pm
Assunto: Re: M. Rocard: França se bastiguèt en destrusissent culturas
conformismer...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Pòdes trobar aquela informacion a la pagina d'Agence Bretagne Presse:

Crimes de lèse-nationalité

L'ambassadeur américain rapporte que "Rocard, comme l'ancien président Valéry Giscard d'Estaing, croit que l'histoire de France fournit les clés pour comprendre la politique française. Rocard remonte à l'époque de l'émergence de l'État-nation. L'histoire des autres États-nations européens est celle de communautés linguistiques au service de leurs intérêts commerciaux. La France s'est créée par la destruction de cinq cultures — bretonne, occitane, alsacienne, corse et flamande".

"Nous sommes la seule nation européenne qui soit la création militaire d'un État non homogène. C'est ce qui rend la France difficile à gouverner et explique notre difficulté à réformer, notre lenteur", dit-il (Michel Rocard).

Source: http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=20858&title=WIKILEAKS%20:%20Les%20confidences%20de%20Michel%20Rocard%20%C3%A0%20l%27ambassadeur%20am%C3%A9ricain

L'original

http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html

57	¶2. (C) Rocard, like former president Valery Giscard d'Estaing

58 (reftel), believes that French history provides the keys for
59 understanding French politics and France's policies.
60 Rocard's point of departure is France's emergence as a
61 nation-state. The history of other European nation-states is

62 that of linguistic communities serving their trade needs.
63 France created itself by destroying five cultures -- Breton,
64 Occitan, Alsatian, Corsican, and Flemish. "We are the only
65 European nation which is the military creation of a

66 non-homogeneous State. This makes France difficult to govern
67 to this day. This explains our difficulty in reforming, our
68 slowness," he said.


2010/12/27 Guillem <nigrumi@...>
 

Malgrat qu'es pas res d'estonant, lo jornal Vilaweb publiquèt lo passat dimècres una convèrsa filtrada per Wikileaks ont l'ex-primièr ministre francés admet davant l'ambaissador dels Estats Units que l'Estat francés "foguèt bastit en destrusissent las culturas bretona, occitana, alsaciana, corsa e flamenca".

Me demandi se coneissètz cap jornal francofòn que se faguèsse resson d'aquela filtracion.

Bonas fèstas a totes,
Guilhèm S.

--

> *1) Michel Rocard: 'França es va bastir destruint les cultures bretona,
> occitana, alsaciana, corsa i flamenca'*
>
> http://www.vilaweb.cat/noticia/3826919/20101222/michel-rocard-franca-bastir-destruint-cultures-bretona-occitana-alsaciana-corsa-flamenca.html
>
> Wikileaks revela una conversa de l'ex-primer ministre socialista francès amb
> l'ambaixador dels EUA a París
>
> Els comunicats de la diplomàcia nord-americana fets públics per
> Wikileaks<http://wikileaks.ch/>continuen revelant fets de tota mena.
> L'Agència
> de Premsa de la
> Bretanya<http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=20858&title=WIKILEAKS%20:%20Les%20Am%C3%A9ricains%20inquiets%20du%20futur%20de%20la%20France>posa
> en relleu un dels últims
> escrits <http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> filtrats.
> L'ex-primer ministre socialista francès, Michel
> Rocard<http://www.conferences-michelrocard.fr/>,
> i l'ambaixador dels EUA a París, Craig R.
> Stapleton<http://www.americanambassadors.org/index.cfm?fuseaction=Members.view&memberid=319>,
> el 24 d'octubre de 2005
> comenten<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html>el
> panorama polític de França en general, i del Partit Socialista en
> particular. L'ambaixador escriu que 'Rocard, com l'ex-president Valéry
> Giscard d'Estaing, creu que la història de França permet de comprendre la
> política francesa. Rocard es remunta a l'època de la formació de
> l'estat-nació. La història dels altres estats-nació europeus és la de
> comunitats lingüístiques al servei dels seus interessos comercials. França
> es va crear amb la destrucció de cinc cultures: la bretona, l'occitana,
> l'alsaciana, la corsa i la flamenca'.
>
> 'Som l'única nació europea que és una creació militar d'un estat no
> homogeni. Això fa difícil de governar França actualment i explica la
> dificultat de reformar-nos, la nostra lentitud', diu Rocard.
>
>
>
> ---
>
>
>
> 2)
> http://thebretonconnection.blogspot.com/2010/12/breizh-leaks-france-created-itself-by.html
> Saturday, December 18, 2010 Breizh Leaks - France created itself by
> destroying five cultures
>
> <http://1.bp.blogspot.com/_EYXLmomuxIc/TQyyUrgEyAI/AAAAAAAABck/hrC6QuVs2SI/s1600/LogoWikiLeaks.png>
>
> *The below is taken form
> WikiLeaks<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> and
> details a cable sent by US Ambassador Craig R. Stapleton following a meeting
> with former French Prime Minister Michel Rocard.*
>
> *2. (C) Rocard, like former president Valery Giscard d'Estaing (reftel),
> believes that French history provides the keys for understanding French
> politics and France's policies. Rocard's point of departure is France's
> emergence as a nation-state. The history of other European nation-states is
> that of linguistic communities serving their trade needs. France created
> itself by destroying five cultures -- Breton, Occitan, Alsatian, Corsican,
> and Flemish. "We are the only European nation which is the military creation
> of a non-homogeneous State. This makes France difficult to govern to this
> day. This explains our difficulty in reforming, our slowness," he [MR] said.
> *
>
> Like most things with wikileaks there is no great surprise but the simple
> fact to have it acknowledged in black and white has a profound effect
> nonetheless. The rest of the cable make for interesting reading. Now has
> anything been leaked about inconvenient Duchies
> and unresolved territorial claims?
>
> --
> © Infoedicat, Sabadell/Tarragona (Catalunya), 2007- .



#7617 De: "Guillem" <nigrumi@...>
Data: Seg, 27 de Dez de 2010 5:37 pm
Assunto: Re: M. Rocard: França se bastiguèt en destrusissent culturas
nigrumi
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
E òc, aquel de l'ABP es un dels ligams que pòdes trapar a la tièra de ligams
qu'ajustèri dins mon messatge :)

Ieu demandava, çaquela, si aquela novèla apareguèt dins de jornals qu'an de
granda tirada dins l'Exagòn (Le Monde, Le Figaro, &c.).

--- Em parlar_occitan@..., Thiago Mori <giacomomori@...> escreveu
>
> Pòdes trobar aquela informacion a la pagina d'Agence Bretagne Presse:
>
> Crimes de lèse-nationalité
>
> L'ambassadeur américain rapporte que "Rocard, comme l'ancien président
> Valéry Giscard d'Estaing, croit que l'histoire de France fournit les clés
> pour comprendre la politique française. Rocard remonte à l'époque de
> l'émergence de l'État-nation. L'histoire des autres États-nations européens
> est celle de communautés linguistiques au service de leurs intérêts
> commerciaux. La France s'est créée par la destruction de cinq cultures —
> bretonne, occitane, alsacienne, corse et flamande".
>
> "Nous sommes la seule nation européenne qui soit la création militaire d'un
> État non homogène. C'est ce qui rend la France difficile à gouverner et
> explique notre difficulté à réformer, notre lenteur", dit-il (Michel
> Rocard).
>
> Source:
>
http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=20858&title=WIKILEAKS%20:%20Les\
%20confidences%20de%20Michel%20Rocard%20%C3%A0%20l%27ambassadeur%20am%C3%A9ricai\
n
>
> L'original
>
> http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html
>
> 57 ¶2. (C) Rocard, like former president Valery Giscard d'Estaing
>
>
> 58 (reftel), believes that French history provides the keys for
> 59 understanding French politics and France's policies.
> 60 Rocard's point of departure is France's emergence as a
> 61 nation-state. The history of other European nation-states is
>
>
> 62 that of linguistic communities serving their trade needs.
> 63 France created itself by destroying five cultures -- Breton,
> 64 Occitan, Alsatian, Corsican, and Flemish. "We are the only
> 65 European nation which is the military creation of a
>
>
> 66 non-homogeneous State. This makes France difficult to govern
> 67 to this day. This explains our difficulty in reforming, our
> 68 slowness," he said.
>
>
>
> 2010/12/27 Guillem <nigrumi@...>
>
> >
> >
> > Malgrat qu'es pas res d'estonant, lo jornal Vilaweb publiquèt lo passat
> > dimècres una convèrsa filtrada per Wikileaks ont l'ex-primièr ministre
> > francés admet davant l'ambaissador dels Estats Units que l'Estat francés
> > "foguèt bastit en destrusissent las culturas bretona, occitana, alsaciana,
> > corsa e flamenca".
> >
> > Me demandi se coneissètz cap jornal francofòn que se faguèsse resson
> > d'aquela filtracion.
> >
> > Bonas fèstas a totes,
> > Guilhèm S.
> >
> > --
> >
> > > *1) Michel Rocard: 'França es va bastir destruint les cultures bretona,
> > > occitana, alsaciana, corsa i flamenca'*
> > >
> > >
> >
http://www.vilaweb.cat/noticia/3826919/20101222/michel-rocard-franca-bastir-dest\
ruint-cultures-bretona-occitana-alsaciana-corsa-flamenca.html
> > >
> > > Wikileaks revela una conversa de l'ex-primer ministre socialista francès
> > amb
> > > l'ambaixador dels EUA a París
> > >
> > > Els comunicats de la diplomàcia nord-americana fets públics per
> > > Wikileaks<http://wikileaks.ch/>continuen revelant fets de tota mena.
> > > L'Agència
> > > de Premsa de la
> > > Bretanya<
> >
http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=20858&title=WIKILEAKS%20:%20Les\
%20Am%C3%A9ricains%20inquiets%20du%20futur%20de%20la%20France
> > >posa
> > > en relleu un dels últims
> > > escrits <http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> filtrats.
> > > L'ex-primer ministre socialista francès, Michel
> > > Rocard<http://www.conferences-michelrocard.fr/>,
> > > i l'ambaixador dels EUA a París, Craig R.
> > > Stapleton<
> >
http://www.americanambassadors.org/index.cfm?fuseaction=Members.view&memberid=31\
9
> > >,
> > > el 24 d'octubre de 2005
> > > comenten<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html>el
> > > panorama polític de França en general, i del Partit Socialista en
> > > particular. L'ambaixador escriu que 'Rocard, com l'ex-president Valéry
> > > Giscard d'Estaing, creu que la història de França permet de comprendre la
> > > política francesa. Rocard es remunta a l'època de la formació de
> > > l'estat-nació. La història dels altres estats-nació europeus és la de
> > > comunitats lingüístiques al servei dels seus interessos comercials.
> > França
> > > es va crear amb la destrucció de cinc cultures: la bretona, l'occitana,
> > > l'alsaciana, la corsa i la flamenca'.
> > >
> > > 'Som l'única nació europea que és una creació militar d'un estat no
> > > homogeni. Això fa difícil de governar França actualment i explica la
> > > dificultat de reformar-nos, la nostra lentitud', diu Rocard.
> > >
> > >
> > >
> > > ---
> > >
> > >
> > >
> > > 2)
> > >
> >
http://thebretonconnection.blogspot.com/2010/12/breizh-leaks-france-created-itse\
lf-by.html
> > > Saturday, December 18, 2010 Breizh Leaks - France created itself by
> > > destroying five cultures
> > >
> > > <
> >
http://1.bp.blogspot.com/_EYXLmomuxIc/TQyyUrgEyAI/AAAAAAAABck/hrC6QuVs2SI/s1600/\
LogoWikiLeaks.png
> > >
> > >
> > > *The below is taken form
> > > WikiLeaks<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> and
> > > details a cable sent by US Ambassador Craig R. Stapleton following a
> > meeting
> > > with former French Prime Minister Michel Rocard.*
> > >
> > > *2. (C) Rocard, like former president Valery Giscard d'Estaing (reftel),
> > > believes that French history provides the keys for understanding French
> > > politics and France's policies. Rocard's point of departure is France's
> > > emergence as a nation-state. The history of other European nation-states
> > is
> > > that of linguistic communities serving their trade needs. France created
> > > itself by destroying five cultures -- Breton, Occitan, Alsatian,
> > Corsican,
> > > and Flemish. "We are the only European nation which is the military
> > creation
> > > of a non-homogeneous State. This makes France difficult to govern to this
> > > day. This explains our difficulty in reforming, our slowness," he [MR]
> > said.
> > > *
> > >
> > > Like most things with wikileaks there is no great surprise but the simple
> > > fact to have it acknowledged in black and white has a profound effect
> > > nonetheless. The rest of the cable make for interesting reading. Now has
> > > anything been leaked about inconvenient Duchies
> > > and unresolved territorial claims?
> > >
> > > --
> > > © Infoedicat, Sabadell/Tarragona (Catalunya), 2007- .
> >
>

#7618 De: "alai.ayan" <alai.ayan@...>
Data: Seg, 27 de Dez de 2010 8:22 pm
Assunto: Re: Re: M. Rocard: França se bastiguèt en destrusissent culturas
alai.ayan@...
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Çò qu'es segur es que la mentalitat francesa per una lenga unica es quicòm de prigond qu'es pas de desapareisser lèu.
Ai quitament vist de franceses que s'identifican a la situacion d'autres paises e critican tanben las lengas que son pas nacionalas. O ben malcoran lo monde que vòlon aprene aquelas lengas "inutilas". Aquela tiba : an pas pro de criticar en França, lor cal encara o far endacòm mai !
 
Véronique

#7619 De: Christopher Miller <christophermiller@...>
Data: Seg, 27 de Dez de 2010 9:43 pm
Assunto: Re: Re: M. Rocard: França se bastiguèt en destrusissent culturas
kiwehtin
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
Mas cal pas doblidar que se trata pas d'un principi fondamental. Quand los francofonistas de França agachan lo Canadà, critican pas jamai lo fach que lo Canadà impausa pas l'anglés als francofòns e — al contrari — a donat al francés l'estat de lenga oficiala amb estatut d'egalitat amb l'anglés al nivèl nacional (e tanben dins la província de New/Nouveau-Brunswick). E quitament s'es pas lenga oficiala dins las autras províncias, las qu'an de populacions francofònas importantas donan a-n-aquelas poblacions de servicis en francés dins las regions qu'i vivon de comunitats francofònas pro grandas. E lo Canadà permet quitament qu'en Quebèc impausen de restriccions a l'emplèc de l'anglés... 

Ai pas jamai vist de critica venent de França que ditz que nos enganam en donar al francés un estatut oficial e un apuèg legal al costat de l'anglés. Al contrari, existís en França encara un fòrt sentiment d'apuèg al separatisme etnolingüistic quebequés que se pòt pas explicar per un sentiment de preferéncia per l'unilingüisme en principi. 

Chris Miller
Montreal, Canadà

On 2010-12-27, at 3:22 PM, alai.ayan wrote:

 

Çò qu'es segur es que la mentalitat francesa per una lenga unica es quicòm de prigond qu'es pas de desapareisser lèu.
Ai quitament vist de franceses que s'identifican a la situacion d'autres paises e critican tanben las lengas que son pas nacionalas. O ben malcoran lo monde que vòlon aprene aquelas lengas "inutilas". Aquela tiba : an pas pro de criticar en França, lor cal encara o far endacòm mai !
 
Véronique



#7620 De: "Patrick Sauzet" <patrick.sauzet@...>
Data: Ter, 28 de Dez de 2010 4:41 pm
Assunto: RE: Re: M. Rocard: França se bastiguèt en destrusissent culturas
patricksauzet
Enviar e-mail Enviar e-mail
 
La formula èra ja de De Gaulle : "La France s'est faite à coup d'épée."
(França se faguèt a còps d'espasas)

-----Original Message-----
From: parlar_occitan@...
[mailto:parlar_occitan@...] On Behalf Of Guillem
Sent: lundi 27 décembre 2010 18:37
To: parlar_occitan@...
Subject: [parlar_occitan] Re: M. Rocard: França se bastiguèt en
destrusissent culturas



E òc, aquel de l'ABP es un dels ligams que pòdes trapar a la tièra de ligams
qu'ajustèri dins mon messatge :)

Ieu demandava, çaquela, si aquela novèla apareguèt dins de jornals qu'an de
granda tirada dins l'Exagòn (Le Monde, Le Figaro, &c.).

--- Em parlar_occitan@..., Thiago Mori <giacomomori@...>
escreveu
>
> Pòdes trobar aquela informacion a la pagina d'Agence Bretagne Presse:
>
> Crimes de lèse-nationalité
>
> L'ambassadeur américain rapporte que "Rocard, comme l'ancien président
> Valéry Giscard d'Estaing, croit que l'histoire de France fournit les clés
> pour comprendre la politique française. Rocard remonte à l'époque de
> l'émergence de l'État-nation. L'histoire des autres États-nations
européens
> est celle de communautés linguistiques au service de leurs intérêts
> commerciaux. La France s'est créée par la destruction de cinq cultures —
> bretonne, occitane, alsacienne, corse et flamande".
>
> "Nous sommes la seule nation européenne qui soit la création militaire
d'un
> État non homogène. C'est ce qui rend la France difficile à gouverner et
> explique notre difficulté à réformer, notre lenteur", dit-il (Michel
> Rocard).
>
> Source:
>
http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=20858&title=WIKILEAKS%20:%2
0Les%20confidences%20de%20Michel%20Rocard%20%C3%A0%20l%27ambassadeur%20am%C3
%A9ricain
>
> L'original
>
> http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html
>
> 57 ¶2. (C) Rocard, like former president Valery Giscard d'Estaing
>
>
> 58 (reftel), believes that French history provides the keys for
> 59 understanding French politics and France's policies.
> 60 Rocard's point of departure is France's emergence as a
> 61 nation-state. The history of other European nation-states is
>
>
> 62 that of linguistic communities serving their trade needs.
> 63 France created itself by destroying five cultures -- Breton,
> 64 Occitan, Alsatian, Corsican, and Flemish. "We are the only
> 65 European nation which is the military creation of a
>
>
> 66 non-homogeneous State. This makes France difficult to govern
> 67 to this day. This explains our difficulty in reforming, our
> 68 slowness," he said.
>
>
>
> 2010/12/27 Guillem <nigrumi@...>
>
> >
> >
> > Malgrat qu'es pas res d'estonant, lo jornal Vilaweb publiquèt lo passat
> > dimècres una convèrsa filtrada per Wikileaks ont l'ex-primièr ministre
> > francés admet davant l'ambaissador dels Estats Units que l'Estat francés
> > "foguèt bastit en destrusissent las culturas bretona, occitana,
alsaciana,
> > corsa e flamenca".
> >
> > Me demandi se coneissètz cap jornal francofòn que se faguèsse resson
> > d'aquela filtracion.
> >
> > Bonas fèstas a totes,
> > Guilhèm S.
> >
> > --
> >
> > > *1) Michel Rocard: 'França es va bastir destruint les cultures
bretona,
> > > occitana, alsaciana, corsa i flamenca'*
> > >
> > >
> >
http://www.vilaweb.cat/noticia/3826919/20101222/michel-rocard-franca-bastir-
destruint-cultures-bretona-occitana-alsaciana-corsa-flamenca.html
> > >
> > > Wikileaks revela una conversa de l'ex-primer ministre socialista
francès
> > amb
> > > l'ambaixador dels EUA a París
> > >
> > > Els comunicats de la diplomàcia nord-americana fets públics per
> > > Wikileaks<http://wikileaks.ch/>continuen revelant fets de tota mena.
> > > L'Agència
> > > de Premsa de la
> > > Bretanya<
> >
http://www.agencebretagnepresse.com/fetch.php?id=20858&title=WIKILEAKS%20:%2
0Les%20Am%C3%A9ricains%20inquiets%20du%20futur%20de%20la%20France
> > >posa
> > > en relleu un dels últims
> > > escrits <http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> filtrats.
> > > L'ex-primer ministre socialista francès, Michel
> > > Rocard<http://www.conferences-michelrocard.fr/>,
> > > i l'ambaixador dels EUA a París, Craig R.
> > > Stapleton<
> >
http://www.americanambassadors.org/index.cfm?fuseaction=Members.view&memberi
d=319
> > >,
> > > el 24 d'octubre de 2005
> > > comenten<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html>el
> > > panorama polític de França en general, i del Partit Socialista en
> > > particular. L'ambaixador escriu que 'Rocard, com l'ex-president Valéry
> > > Giscard d'Estaing, creu que la història de França permet de comprendre
la
> > > política francesa. Rocard es remunta a l'època de la formació de
> > > l'estat-nació. La història dels altres estats-nació europeus és la de
> > > comunitats lingüístiques al servei dels seus interessos comercials.
> > França
> > > es va crear amb la destrucció de cinc cultures: la bretona,
l'occitana,
> > > l'alsaciana, la corsa i la flamenca'.
> > >
> > > 'Som l'única nació europea que és una creació militar d'un estat no
> > > homogeni. Això fa difícil de governar França actualment i explica la
> > > dificultat de reformar-nos, la nostra lentitud', diu Rocard.
> > >
> > >
> > >
> > > ---
> > >
> > >
> > >
> > > 2)
> > >
> >
http://thebretonconnection.blogspot.com/2010/12/breizh-leaks-france-created-
itself-by.html
> > > Saturday, December 18, 2010 Breizh Leaks - France created itself by
> > > destroying five cultures
> > >
> > > <
> >
http://1.bp.blogspot.com/_EYXLmomuxIc/TQyyUrgEyAI/AAAAAAAABck/hrC6QuVs2SI/s1
600/LogoWikiLeaks.png
> > >
> > >
> > > *The below is taken form
> > > WikiLeaks<http://wikileaks.ch/cable/2005/10/05PARIS7360.html> and
> > > details a cable sent by US Ambassador Craig R. Stapleton following a
> > meeting
> > > with former French Prime Minister Michel Rocard.*
> > >
> > > *2. (C) Rocard, like former president Valery Giscard d'Estaing
(reftel),
> > > believes that French history provides the keys for understanding
French
> > > politics and France's policies. Rocard's point of departure is
France's
> > > emergence as a nation-state. The history of other European
nation-states
> > is
> > > that of linguistic communities serving their trade needs. France
created
> > > itself by destroying five cultures -- Breton, Occitan, Alsatian,
> > Corsican,
> > > and Flemish. "We are the only European nation which is the military
> > creation
> > > of a non-homogeneous State. This makes France difficult to govern to
this
> > > day. This explains our difficulty in reforming, our slowness," he [MR]
> > said.
> > > *
> > >
> > > Like most things with wikileaks there is no great surprise but the
simple
> > > fact to have it acknowledged in black and white has a profound effect
> > > nonetheless. The rest of the cable make for interesting reading. Now
has
> > > anything been leaked about inconvenient Duchies
> > > and unresolved territorial claims?
> > >
> > > --
> > > © Infoedicat, Sabadell/Tarragona (Catalunya), 2007- .
> >
>




------------------------------------

Per vesitar lo sit de vòstre grop dins la Telaranha, anatz a :
http://br.groups.yahoo.com/group/parlar_occitan/

Per sortir d'aqueste grop, mandatz un messatge a :
parlar_occitan-unsubscribe@... do Yahoo! Grupos

mensagens 7591 - 7620 de 9062   Mais antigos  |  < Mais antigos  |  Mais recentes >  |  Mais recentes
mensagens 7591 - 7620 de 9062   Mais antigos  |  < Mais antigos  |  Mais recentes >  |  Mais recentes
Avançado

Copyright © 2010 Yahoo! do Brasil Internet Ltda. Todos os direitos reservados.
Política de Privacidade - Termos do Serviço - Diretrizes - Ajuda